Banalització del nazisme i polítiques públiques de memòria

La banalització del nazisme és, avui, “trending topic” a l’estat espanyol.

María Dolores de Cospedal qualifica els “escraches” de la PAH com “nazismo en estado puro”. L’exrector de la UPF compara uns estudiants que protestaven amb els estudiants nazis als anys trenta.  Mariscal diu que les manifestacions de l’onze de setembre li recorden Nuremberg.  A la ràdio es parla de “gobierno nacional-socialista de Cataluña”.  Albert Rivera equipara nacionalisme amb nazisme…

Es tracta d’un fenomen insòlit a l’Europa a la que tant ens agrada emmirallar-nos. Ni a Alemanya ni a França ni a Itàlia es donen aquests discursos perque, això és el més greu, ofenen sobretot la memòria de les víctimes del nazisme, que, per cert, no només foren les de l’Holocaust, com ara pretenen presentar-nos des de la dreta.

No és estrany ni casual que aquesta banalització es doni a l’estat amb una memòria democràtica més feble de tota Europa occidental.  Una de les conseqüències d’aquella exemplar transició que ens volen vendre fou l’abandó i l’oblit. No hagué cap procés de justícia transicional: ni processos penals, ni neteja de l’administració ni, i això interessa aquí i ara, polítiques  públiques de memòria, element importantíssim d’aquest tipus de procés.

I d’aquella transició aquest abús obscè del passat d’Europa. A Espanya no hi ha hagut ni memòria pública ni educació. Està clar doncs l’origen d’aquest tractament del nazisme (i del Franquisme). Quan la “generació dels néts” es va obrir pas reclamant memòria i dignitat per a les víctimes, l’Estat espanyol va respondre amb una vergonyosa “Llei de memòria històrica”. A Catalunya, amb pocs recursos i molts desencerts es va crear el Memorial democràtic que precisament tenia la funció de desenvolupar les polítiques de memòria.

No és d’estranyar que, aquells grups polítics que més destaquen en la banalització del nazisme a casa nostra, PP i Ciutadans, no recolzaren la llei de creació del Memorial Democràtic. El PP, a més, amenaçava a Madrid amb una guerra civil si s’aprovava la poruga llei de memòria

Sí que estranya, i fins i tot indigna, que el partit en el govern a Catalunya, CiU, demani ara la penalització de la banalització del  nazisme quan precisament està desarticulant el Memorial democràtic, la institució que s’havia d’encarregar de promoure les polítiques de memòria.

No es pot posar el crit al cel per la banalització del nazisme i menysprear el mandat estatutari i legislatiu d’impulsar polítiques públiques de memòria per a difondre el que foren les dictadures i les lluites per la llibertat.

Ens arrisquem a tenir encara una generació que ignori i banalitzi coses com el nazisme.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s